TASCA FINAL. Produir i
revisar. Redacta un
apunt per al blog de viatges en què descriguis un lloc que t’hagi agradat
especialment (unes 300 paraules aproximadament).
Recorda que el text formarà part del concurs i cal fer-lo
segons les bases que tens a continuació. El repasses abans d’enviar-lo?
|
|
Sí
|
No
|
|
1. L’apunt que has redactat s’ajusta a la situació
plantejada pel que fa al grau de formalitat, al destinatari, al tipus de text
i al to?
|
||
|
2.
Has estructurat bé el text? Hi ha un títol, una introducció, un
desenvolupament i una conclusió?
|
||
|
3.
Has exposat les idees de manera lògica i ordenada?
|
||
|
4.
Has fet servir referents textuals i elements de lligam entre les frases i
paràgrafs?
|
||
|
5.
El text que has escrit és clar i precís (no hi ha ambigüitats ni
imprecisions, ni frases incoherents ni problemes de concordança)?
|
||
|
6.
Has usat correctament els signes de puntuació?
|
||
|
7.
El lèxic és precís i els recursos sintàctics, variats?
|
||
|
8.
El text és correcte des del punt de vista ortogràfic, morfosintàctic i lèxic?
|
||
|
9.
Hi ha alguna fotografia que il·lustri l’indret comentat?
|
||
|
10.Creus
que la lectura del text indica que és un lloc especial?
|
15 comentaris:
Excursió familiar al Delta de l'Ebre
Al final del riu Ebre, a la província de Tarragona, es troba el Parc Natural del Delta de l’Ebre apuntant en forma de fletxa.
El seu paisatge està ple de llacunes, arrossars i senderes entre arbustos. És un lloc humit i amb temperatures molt suaus. Això vol dir que és la destinació turística ideal dels ànecs, de tot tipus d'aus i també dels mosquits, que troben aquí el seu hàbitat ideal...
És una excursió obligatòria per als escolars, els fans de l'ornitologia i les famílies desitjoses de passar un cap de setmana ple d'activitats a l'aire lliure, nosaltres som un clar exemple.
1-Què és el Delta, per què es forma?
Un delta és un “terreny comprès entre els braços d'un riu en la seva desembocadura”. En aquest cas és el lloc on el riu Ebre, arriba al mar. En el seu camí arrossega tot tipus de sediments que acaba deixant anar una vegada arriba al mar. Aquests sediments acaben transformant-se en terra ferma amb el temps i van formant el delta. L’aigua corrent que va arribant a la desembocadura provoca que la terra es vagi movent i canviant de forma.
2- On dormir i com moure's.
Una de les millors opcions és instal•lar-se al poble de Deltebre, just enmig del Parc Natural. N’hi ha moltes opcions d’allotjament per tots gustos i butxaques: hotels, càmpings, cases rurals, bungalows...etc.
Per moure's pel terreny i gaudir dels paisatges d'arrossars, la millor opció és la bicicleta, és molt fàcil i econòmic llogar-ne una.
Circular en cotxe pel Delta és difícil sense un mapa de carreteres. Les infinites senderes entre arrossars el converteixen en un laberint en el qual és complicat orientar-se.
3- Activitats a l'aire lliure
Poseu en la maleta una gorra, crema solar, ulleres de sol i repel•lent antimosquits, i sortiu a gaudir del Delta, hi ha activitats adients per a tothom.
• Volta amb bici per la Bassa de l’Encanyissada
A la zona sud del Parc, prop de Poblenou del Delta, es troba una gran llacuna envoltada d’un camí d'uns 15km de llargària. Una volta ideal per realitzar amb bici, en aproximadament dues hores. Al llarg del recorregut hi ha unes torres mirador, des d’on es poden veure les aus i els arrossars. El camí és molt planer però no està ben senyalitzat, així que resulta imprescindible anar resseguint el mapa.
• Passeig en vaixell fins a la desembocadura.
Una excursió recomanable és anar en un dels vaixells que porten fins a la desembocadura del riu Ebre. Es tracta d'un passeig lent i tranquil, en el qual s'expliquen curiositats sobre la formació del Delta, la seva fauna, l'illa de Buda i la mescla d'aigua salada amb aigua dolça.
Escapeu-vos al Delta i gaudiu d'un cap de setmana rural ple d'activitat. Podeu visitar la web oficial de Terres de l’Ebre per acabar de planificar vostra escapada.
Un passeig nadalenc pel barri Gòtic
Barcelona és una ciutat meravellosa on la oferta d´activitats és tan variada que tothom pot trovar-hi lloc. Qualsevol época de l´any és bona per visitar la ciutat però al Nadal Barcelona enlluerna encara més del que ho fa habitualment. Proposem una ruta pel barri Gòtic a Ciutat Vella.
Aprofitant els dies festius de Nadal, podeu dedicar-hi una tarda o fins i tot un dia sencer. Sols o acopanyats, aquesta ruta és apte per tots el públics. Parelles, families amb nens, grups d´amics, amants de les arts i la cultura, adictes a les compres o motxilers. Que s´abstinguin els que fugen de les cel.lebracions nadalenques i dels carrers abarrotats de gent.
Els carrers dels voltants de la Catedral amb els llums, la decoració i l´ambient festiu, captiven a visitats extrangers i a vianants habituals.
La forma més senzilla i pràctica d´arribar és amb transport públic. Podeu arribar amb metro, tren o ferrocarril fins a Plaça Catalunya. No es recomanable el cotxe pel tràfic i perquè estareu obligats a deixar-lo a un aparcament privat.
Desde Plaça Catalunya us podeu dirigir cap al Portal de l´Àngel, un carrer emblemàtic de la ciutat on trobareu botigues internacionals de moda i on encara hi queda algún comerç de tota la vida. Destaquem un petit local just al començament del carrer: la confiteria Planelles Donat, on desde 1850 fan torrons artesanals i altres dolços nadalencs. Deliciosos! Us els recomanem!.
Si seguiu el carrer arribeu fins a la Plaça de la Catedral. En aquestes dates i fins la nit de Nadal podeu trobar la Fira de Santa Llúcia on els amants del pessebres trobaran allò que busquen. Més d´un centenar de paradetes venen tot el necessari pel que fa a decoració nadalenca: figures de pessebre, arbres de nadal, ramets de la sort, tiós de totes les mides i altres productes artesanals.
Desprès d´aquesta parada obligatòria podeu dirigir-vos cap al Carrer del Bisbe, un carreró estret amb gàrgoles i un pont emblemàtic ple de màgia i misteri per les llegendes que s´expliquen d´ell. Al final del carrer arribem a la Plaça Sant Jaume on trobareu un pessebre que podeu visitar durant aquest dies.
Desde la Plaça de Sant Jaume us recomanem voltar sense rumb fix pels carrerons del barri. Gaudiu de l´encant de l´arquitectura, les botiguetes antigues, exposicions d´art i d´altres paratges plens d´història. Quan us canseu de caminar podeu entrar en una granja, com les del carrer Petritxol, i disfrutar d´una xocolata calenta amb xurros.
Us animem a descubrir els racons màgics del barri Gòtic i gaudir-ne de l´esperit nadalenc!
Viatge en moto al Principat d’Andorra
Encara recordo la primera ruta llarga en moto que vaig realitzar. L’indret escollit va ser el Principat d’Andorra. Després de casi dues setmanes planejant el camí, al final vam optar per anar tot el trajecte per carreteres secundaries.
El viatge va ser a l’estiu, on la meteorologia és mes favorable i agraïda per sortir en moto. La ruta va ser planificada per fer-la en aproximadament 12 hores, fent parades “obligatòries” a Lloret de mar, el Cap de Creus i Ripoll.
Recorregut
El punt de partida era El Prat de Llobregat, hora les 7 a.m. Teníem que preparar les motos fixant bé els mapes amb la ruta a seguir, i preparant les motxilles amb la roba de recanvi.
Una vegada tot estava llest, vam sortir direcció el Maresme, on agafaríem la carretera nacional per anar bordejant tota la platja, amb les vistes que això implica, seguit de carreteres plenes de corbes.
L’accés al Cap de Creus va ser per una carretera preciosa, conduint entre muntanyes visualitzant de fons el mar. Una vegada vam arribar al Cap de Creus, ja havíem recorregut casi 5 hores de viatge en total, eren les 13.30h aproximadament, i necessitàvem una paradeta per recarregar energies i estirar una mica les cames.
Amb les piles carregades, vam pujar a la moto direcció França, per vorejar els Pirineus. Les vistes eren increïbles, travessant poblets petits amb els Pirineus de fons i la llum del sol darrera nostra, ocultant-se entre les muntanyes.
Per tornar a Catalunya, vam tenir que recórrer unes carreteres molt estretes, on casi no hi cabien ni dos cotxes, però el seu encant era sorprenent, els arbres feien sensació de túnel i un riuet ens acompanyava durant kilòmetres al nostre costat.
L’accés a Ripoll va ser per una carretera amb molta pendent, es tenia que pujar la muntanya per tornar-la a baixar. Passàvem per allà amb molta precaució ja que els pastors dels pobles tenien les vaques i les cabres pastant lliures. Deurien ser les 18h, i estàvem a punt d’entrar a una de les carreteres més complicades que ens trobaríem durant tot el viatge, la Collada de Toses. Uns 50 km plens de corbes i amb un paisatge indescriptible donada la hora en la qual ens vam endinsar.
Per acabar recordo, que la pitjor part de totes va ser l’entrada a Andorra, on vam agafar boira i una mica de pluja. Aquest dos factors junts amb el cansanci van suposar moments de nervis i estrès.
Estacionament
Per passar la nit, vam seleccionar un petit hotel de “moters”. Amb la possibilitat de deixar les motos aparcades davant del establiment. El preu era raonable, l’habitació acollidora i l’atenció i l’ambient que es respirava era justament el que necessitàvem. Un ambient carregat d’històries i de passió per un mateix sentiment, viatjar en moto.
Recomano aquesta experiència a tota persona que disposi de moto i li agradi recórrer kilòmetres amb ella, ofereix paisatges i sensacions inigualables.
Tasca final
Una de les sortides que acostumo a fer amb la meva família bastant sovint és anar a passar el dia a Sitges. Ens encanta.
Sitges és, per a qui no la conegui, una localitat situada al litoral del Garraf, a la província de Barcelona, que té com a peculiaritat molt destacable el seu “micro-clima” càlid. Aquest fet ve originat per la seva situació geogràfica a la costa mediterrània i com a conseqüència de trobar-se envoltat pel Massis del Garraf que li serveix de protecció. Aquesta singularitat fa de Sitges un lloc on es pot gaudir d’activitats a l’aire lliure gairebé tots els dies de l’any.
Deixant de banda les seves característiques climàtiques, aquesta localitat costanera disposa de 4 km de platja i un fantàstic passeig marítim ple d’edificis indians que la voreja en la seva major part i que li dona un gran encant.
La part antiga està composta de multitud de carrers estrets, la majoria plens de botigues i establiments d’hostaleria amb una àmplia oferta.
Una altra característica destacable d’aquest poble costaner és la celebració de moltíssims events culturals, com el Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, el Rally de Cotxes d’Època o els Carnavals, diverses festes populars, el Festival de Teatre i multitud de concerts, entre d’altres.
D’altra banda, Sitges també ofereix una considerable varietat de serveis per a la pràctica de l’esport, ja que durant tot l’any es celebren diferents actes esportius com la Mitja Marató de Sitges, Triatló, Rugby Platja, regates de vela, 3x3 de bàsquet, torneigs de futbol, etc.
Una altre fet destacable de Sitges és que ofereix una gran varietat d’activitats i espais per a la família i els infants: hi ha diferents parcs equipats per al gaudi dels nens i nenes, com el de Terramar que també disposa de zona de pic-nic; s’organitzen diferents tallers familiars que ofereixen els diferents museus de la localitat i altres entitats i es fan activitats esportives i d’entreteniment per nens i nenes. A més, Sitges està situat molt a prop del Parc Natural del Garraf la qual cosa suposa la possibilitat de gaudir de la naturalesa al costat mateix de la localitat.
Per últim, d’aquesta localitat és que Sitges sempre s’ha caracteritzat per la seva tolerància i la seva mentalitat oberta. Aquest fet ha convertit a aquest municipi en un lloc de convivència on no importa la seva raça, religió ni la seva orientació sexual.
TF. U3. Concurs un viatge pas a pas - Apunt per al blog de viatges _ Mireia
Una altra manera de viatjar!
Submarinisme al Gran Sur. Maldives
Fa anys, gràcies al comentari d’un bon amic, em vaig iniciar en el submarinisme: “a tu que t’agrada viatjar, recorda que per veure el 70% del planeta t'hauràs de submergir...” i, així ho vaig fer!
Em vaig treure els títols pertinents i em vaig submergir per diferents mars i oceans del món, un dels quals vull compartir amb tots vosaltres.
Pels que mai heu posat el cap sota l’aigua amb unes ulleres segurament us costarà imaginar el meravellós i silenciós món que existeix. És Espectacular!
Entrant en detall, us diré que un dels viatges que recordo amb més carinyo, és un d’alt d’un vaixell per realizar varies inmersions diàries a les Maldives. Les Maldives estan situades a l’oceà Índic a l’alçada de l’Equador. Están formades per 22 atolons i 1200 illes tropicals, de les quals només 200 estan habitades. És una zona amb abundants esculls de corals, que atrauen a diversos peixos de colors i a forces deprededors marins, entre els que es troben els taurons. En aquesta zona, vaig tenir l’oportunitat de submergir-me entre els taurons martell, els tigre, els punta blanca, els nodrisses i el gran tauró balena. Aquest darrer, en la zona Sur, puja a menjar a la superfície i és on els submarinistes, acostumen a poder nedar al seu costat fins que es submergeix cap a les profunditats. És el tauró més gran i inofensiu que hi ha. I, us he de confesar, que us deixa bocabadats per la seva inmensitat i la tranquilitat que transmet i, et fa pensar en què petits que som els humans, davant el seu tamany i el de l’oceà. Inmensa mar blava!
Foto
Cal dir, que a part de gaudir dels fons marins, també és un lloc molt especial, ja que també pots gaudir de les Illes desertes amb platges de sorra de coral blanca i donar-te un bany amb la posta de sol o bé visitar les illes de pescadors i compartir amb ells, un bon àpat i descobrir com son i com viuen.
En definitiva, és una altra manera de viatjar i conèixer món. I, cal anar difonen les meravelles del mar, ja que els grans mites sobre el mar, com el dels taurons, han fet agafar por a molta gent, però en realitat aquest món és pacífic, ple de colors i molt relaxant. Animeu-vos a conèixe’l!
Un destí que recomano per viatjar i que a mi m‘agrada de manera especial és l’illa de Menorca. L’anomenada illa de la calma, té un ritme diferent, més tranquil, jo personalment puc dir que la primera vegada que vaig visitar l’illa, vaig notar aquesta calma només baixar de l’avió.
Menorca ha estat declararada per la UNESCO reserva de la biosfera (1983), per el seu equilibri entre el consum dels seus recursos i la conservació del patrimoni.
Pots entreternir-te de mil maneres, explorant per les diferents i meravelloses cales, gaudint d’esports aquàtics, fent senderisme, rutes culturals, etc.
Us recomano la visita a alguns dels seus monuments funeraris com la Naveta des Tudons, i també els antics poblats amb els talaiots encara molt ben conservats. Tampoc us podeu perdre les vistes panoràmiques des de la punta de la Cala en Porter, a uns 11 quilòmetres d’Alaior, coneguda com la Cova d’en Xoroi. Segons diu la llegenda, rep aquest nom en honor al moro que hi vivia, i a qui li faltava una orella.
Tastar una caldereta al preciós poble de Fornells pot resultar un altre experiència molt gratificant, igual que prendre una copa després de sopar, a algun dels bars dels ports de Ciutadella o de Mahó.
Per últim vull recordar-vos, que si visiteu Menorca cap a finals del mes de juny, es fa la celebració de les festes de Sant Joan, que ofereixen l’espectacle de veure desfilar pels carrers, als “cavallers” amb el vestit anomenat “de just” (d’home just), montats a cavall dels sementals de raça menorquina, i que mostren les seves habilitats durant els “jaleos” a la Plaça Major, on comparteixen el protagonisme de l’espectacle els cavallers, els cavalls i el públic que assisteix massivament.
Blog “Viatjar en parella”
La Riviera Maya: El paradís
Avui us parlaré d’un destí que no podreu oblidar, d’un lloc que si el trepitgeu no voldreu marxar. On l’aigua és transparent i la sorra blanca, on la mateixa natura us aportarà la tranquil•litat i el benestar d’unes bones vacances. Del paradís dels paradisos: La Riviera Maya.
S’anomena Riviera Maya a una zona turística de Mèxic situada al mar Carib a la península del Yucatán. Compren gairebé tot el litoral i ocupa gairebé 120 kilòmetres de llargada. Per arribar-hi necessites agafar un avió. Hi ha vols directes des de Barcelona.
Aquesta zona està formada per nombrosos hotels de luxe on la seva estància es fa molt agradable. La gran majoria són una atracció ells mateixos, són molt grans i per moure’t per dins necessites un trenet. Acostumen a oferir activitats per no avorrir-te, les piscines semblen platges i hi ha gran varietat de restaurants i bars. Per tant, l’allotjament forma part de la mateixa experiència ja que vagis a l’hotel que vagis segur que gaudeixes molt.
Foto d’un hotel
Un cop allà hi ha diferents llocs que has de visitar. Chichén Itzá és un d’ells, una de les 7 meravelles del món. Temple dels Maies de visita obligada. Si vols veure una de les millors platges que segur que no has vist mai ves a Tulum, es tracta d’una ruïna Maya al costat del mar. També pots visitar els parcs de Sel-Há i Xcaret (on es va casar la Paulina Rubio). Passejar per Playa del Carmen i menjar-te uns nachos amb guacamole. Però crec que el més meravellós és estirar-te a la sorra de la platja i poder prendre’t una pinya colada.
Fotos petites de Chichén Itzá, Tulum i Playa del Carmen
És un destí on hi pot anar tot tipus de públic, hi ha lloc i activitats per totes les edats. Tot i així, penso que és un tipus de viatge per fer quan et cases. El teu viatge de noses.
Així doncs, no et perdis aquest paradís. Agafa’t uns dies de vacances, l’avió i la polsera del “todo incluido” i segur que gaudiràs molt prenent el sol a les seves platges o banyant-te amb els dofins.
Karni Mata
Ubicat en el cor del Rajastan, al peu del desert, al nord de la increïble Índia, es troba el temple més increïble que jo pugui imaginar.
Aquest temple no destaca per la riquesa arquitectònica, tot i tenir preciosa façana de marbre amb porta de plata; ni pel caràcter religiós, tot i tenir un gran nombre de devots. Destaca per la convivència entre persones i rates. El temple de Karni Mata és també conegut com el temple de les rates sagrades.
La llegenda diu que la deesa Karni Mata va demanar al déu de la mort Yama que retornés la vida al seu fill mort, però només va obtenir una negativa, això va fer que Karni Mata decidís reencarnar en rata tots els seus descendents, per a privar a Yama d'ànimes humanes. Des de llavors unes sis-centes famílies de l'entorn diuen ser descendents de Karni Mata, el mateix número de rates viuen a l'interior, segons els cuidadors, jo diria que són 20 cops més, però haig d'admetre que no em vaig parar a comptar-les.
Milers de peregrins de tota l' Índia recorren llargues distàncies per venerar les kabbas o rates sagrades i amb ells ens barregem centenars de turistes fascinats; alguns amb cara de no poder creure el que veue; d'altres divertits i alguns tensos amb cara de voler sortir ràpidament. Cal saber que a tots els temples de l'Índia s'ha d'entrar descalç i aquest temple no és diferent. Caminar descalç entre rates i persones que les admiren i veneren en silenci sepulcral és l'experiència més estranya que he tingut mai.
Mentre devots i turistes passegen per les sales del temple, elles es reuneixen al voltant de grans vols de llet, s'enfilen per les parets o passegen entre els humans.
D'un grup d'onze persones que viatjàvem junts, només vam voler anar a veure el temple el meu fill de nou anys, dos companys de viatge i jo, fins i tot el meu marit es va estimar més anar a fer turisme per la ciutat. Ho entenc, però jo no podia perdre l'oportunitat, al cap i a la fi a cap altre lloc del món podia veure res semblant, pel que fa al meu fill ho recorda com una experiència molt divertida.
Un dels atractius del temple és veure «la rata blanca» que rarament es deixa veure, es diu que qui veu una rata blanca té la sort assegurada, nosaltres vam veure dues, què més podem demanar?
El viatge a Cuba, va ser un combinat de tres dies al centre de l’habana i cinc dies a Varadero a l’Hotel Iberostar Varadero.A l’arribada a l’aeroport, ens esperava el guia per portar-nos a l’hotel.
Ens va explicar una els costums dels Cubans, la situació actual i les precaucions que havíem de tenir, també ens va confirmar l’hora que vindria el guia a l’hotel per explicar-nos excursions, serveis mèdics i resoldre dubtes i aclariments.
Hi ha dos tipus de monedes, el CUC peso convertible pels turistes i el CUP que es el peso cubà per us d’ells. Recomanen fer el canvi a CADECA (Cases de canvi oficials) o en Bancs, no a qualsevol persona pel carrer.
Als establiments en general no accepten cap tipus de targeta de crèdit, es poden treure diners als bancs, però no sempre estan en servei. Nosaltres vam tenir problemes als caixers ja que hi ha molt mala cobertura i nomes estan operatius en determinats moments. Hi ha una CADECA a l’aeroport on es poden canviar els CUC a la tornada.
L’hotel esta ubicat a la plaça de la revolució, al costat del Malecon i de l’hotel Nacional de Cuba, considerat com a Monument Nacional.
Les vistes des de l’habitació eren espectaculars, l’Hotel Nacional de Cuba i el Malacò
Ens va impactar l’estat dels edificis, hi havia alguns reformats i ben conservats però la gran majoria estaven molt deteriorats.
La reunió amb el guia de la majorista, va esta be, ens va presentar les excursions i activitats que organitzen, nosaltres vàrem decidir anar pel nostre compte a conèixer la ciutat, nomes vàrem comprar l’entrada a l’espectacle “Tropicana” amb sopar inclòs.
Al finalitzar la reunió, vam emprendre la ruta preparada per visitar la ciutat. Anàvem caminant pel Malacó, passeig marítim d’uns 8 km. per agafar un taxi seguin les instruccions del guia, tancar preu abans d’iniciar el trajecte. Ens va portar a l’Habana Vieja.
La primera visita va ser el Capitolio Va ser declarat Monument Nacional al novembre del 2010 i actualment l’estan restaurant. Es una de les edificacions més emblemàtiques de la ciutat. Esta ubicada
al centre de l’Havana, similar al Capitolio de Washington D.C . desprès varem anar a visitar la Catedral que tambè l’estan restaurant.
Mentre fèiem ruta turística vam anar a dos dels bars restaurants típics “La Floridita” per prendre els millors daiquiris i menjar típic cubà. Hi ha una escultura de l’escriptor Hemingway, en homenatge. Anava freqüentment a prendre daiquiris.
L’altre bar-restaurant típic es “la bodeguita del medio”, amb diferents sales on es pot degustar menjar típic cubà i una de les begudes més típiques com es el mojito.
Durant la nostra estada, vam fer història, el dia 13 d’agost va ser el 89 aniversari de Fidel Castro, es festa major, tots els establiment romanen tancats. I el 14 d’agost va ser la inauguració de l’ambaixada Americana.
Es una ciutat tranquil·la, no hi ha delinqüència. Encara existeix la “cartilla de racionament”, la va crear Fidel Castro quasi fa mig segle per afrontar l’escassetat d’aliments que provocava el bloqueig nord-americà. Per uns 50 cèntims d’euro, tenen garantida una quantitat fixa d’arròs, llegums, ous, sucre o oli. La carn de pollastre o el cafè augmenten el cost fins a 1 euro. Raul Castro, ha anat reduint la llista i quantitat de productes subvencionats. hi ha llocs on els cubans fan cua per anar buscar aquests aliments.
També ens van recomanar menjar als paladars, son restaurants privats i familiars, habiliten alguns espais de l’habitatge per oferir diferents menjars típics cubans. Hi ha de diferents tipus i categories, alguns mes precaris
La ultima nit a l’Habana van assistir al show “Tropicana Cabaret Bajo las estrelles” amb sopar. Es a l’aire lliure, en un lloc ple de vegetació i molt ben decorat. La veritat es que ens va agradar molt.
Després dels 3 dies intensos, vam anar cap a la ciutat de Varadero a gaudir de les espectaculars platges i conèixer la ciutat
Un viatge totalment recomanable.
El viatge a Tailàndia va ser una de les experiències mes increïbles de tota la meva vida. Es d’aquells viatges que agradaria reviure una i altre vegada però que un es conforme amb les fotografies i els records. El considero com el país del somriure perquè la gent els dona contínuament.
Vaig viatjar en època de pluges, durant el dia estava amb sol però a la tarda i nit hi havia pluges tropicals. El clima es humit i calorós!!
Ara vaig a explicar-vos mes detalladament el viatge a Bangkok
Bangkok es una ciutat de contrastes. En un barri tan aviat et trobes amb un edifici de luxe com amb una caseta humil. Ningú mira malament a ningú, no existeix la enveja... pensen que els rics ho tenen merescut perquè ho han guanyat en vides anteriors ( es basen en la reencarnació).
Què no us podeu perdre de Bangkok?
Chatuchak es on es pot comprar tot tipus de productes típics de la cuina tailandesa. El mercat de Or Tor es un mercat, obert nomes els caps de setmana on es pot comprar de tot des de roba fins a accessoris per la cuina.
La visita a Xina Town és on es poden trobar els gran majoristes del mercat xines. Caminar per aquest carrers es quasi impossible. Com a cosa curiosa de la cultura tailandesa es que a Xina Town la gent va a vendre’s les joies d’or per acabar fent lingots ja que es la manera com guarden els seus estalvis.
El Mercat de las Flors es impressionant com es fan precioses guirlandes i collarets que es compren per regalar-les a Buda. Una curiositat d’aquest collarets de flors de gessamí es que no es poden olorar perquè es suposa que son pel Buda i es una falta de respecte!!
Al costat del mercat de les flors, esta el mercat de la fuita i la verdura. Es impactant veure-ho.
Una de les visites mes boniques és la visita al Palau Reial on es troba el famós Buda Esmeralda d’incalculable valor.
A Bangkok hi ha uns 400 temples ja que se li dona molta importància a la religió. El 92% de la població practica el budisme. Hi ha temples molts reconeguts com el Wat Arun (Temple de l’alba) i Wat Pho (Buda Reclinat) i al finalitzar la visita, un pla molt agradable es donar-se un massatge Thai a l’Escola de Medicina Tradicional. Aquest tipus de massatge es molt famós a nivell mundial, funciona amb petites pressions ( sense oli ) que serveixen per alliberar tensions i relaxar. Com podeu comprar en aquest viatge em vaig enamorar de la ciutat.
Un tram del Camí de Santiago
Tot va començar fa uns anys quan un grup de companys de feina ens vam proposar fer un tram del Camí de Santiago, ja que molta gent ens havia comentat que era molt interessant i una cosa recomanable de fer.
Abans de començar el viatge havíem de decidir quin tram volíem fer, per això vam començar per recollir tota la informació possible sobre els diferents camins que hi ha, les etapes que hi ha en cada camí, kilòmetres per etapes i tots aquells comentaris rellevants que ens ajudes a prendre una decisió.
Després d’estudiar tota la informació recollida, ens vam decidir pel camí francès que comença a Roncesvalles i finalitza en Santiago de Compostela i el tram Pamplona – Logroño que són 4 etapes.
Les raons per les quals varem decidir fer aquest tram són: només teníem cinc dies per fer-lo, buscavem punts d’inici i final on arribar amb transport públic fàcilment i, entre d’altres, segons els comentaris llegits era un dels trams més recomanable per novells com nosaltres.
La primera etapa de la nostra aventura comença a Pamplona i finalitza al poble Puente la Reina, la distància a recórrer és de 24 kilòmetres. La segona etapa és 22 kilòmetres, des de Puente la Reina a Estella. La següent etapa, la més llarga per nosaltres, comença a Estella i després de 29 kilòmetres arribem a Torres del Río. La darrera etapa i la més curta del nostre viatge és, ja que només hem de caminar 20 kilòmetres, des de Torres del Río a Logroño.
Totes les etapes començàvem de la mateixa manera, ens aixecàvem sobre dos quarts de sis del matí, per començar a caminar a les sis. Abans de sortir fèiem un esmorzar per agafar forces, ja que teníem per davant entre 5 i 6 hores de caminada. A les nou o les deu hores, aproximadament a la meitat de l’etapa, fèiem un descans per prendre un refrigeri. Sobre les dotze o l’una arribàvem al nostre destí, hora que generalment obríem els albergues.
Després de deixar les motxilles i dutxar-nos, anàvem a dinar i després a descansar per recuperar forces. A mitja tarda passejàvem pel poble on havia acabat l’etapa i a comprar el necessari per fer el sopar i l’esmorzar del dia següent.
A dos quarts de nou de la nit sopàvem i sobre dos quarts de deu ens anàvem al llit, ja que al dia següent havíem d’aixecar-nos molt d’hora.
Tal i com ens havíem dit, és una experiència recomanable de fer no només per les vivències, els paisatges, sinó per la gent que es coneix i perquè t’ajuda a saber on estan els teus límits.
Quan el meu fill de vuit anys va suggerir-nos que volia viatjar a Itàlia, vam pensar que se li havia despertat la inquietud viatgera. L‘estupor va durar poc temps. Li vam preguntar per què havia triat aquest indret i no un altre, i la resposta va ser contundent: “per menjar pizza i pasta!”
La ciutat la vam triar nosaltres. Els meus companys de feina que hi havien estat, ens van recomanar les ciutats de Venècia o Florència com les més adients per anar amb nens...i ens vam decidir per la primera opció.
Vam programar el viatge per a una durada de tres dies. Haig de reconèixer que els vam aprofitar molt bé.
L’hotel estava situat en una zona immillorable, a la vora del Gran Canal. Esmorzar tranquil•lament a la terrassa i veure passar els vaporettos amunt i avall és d’allò més relaxant.
El primer dia ens vam perdre, en sentit literal, pels carrerons del casc antic i vam fer les visites típiques i tòpiques: el Palau Ducal, la Torre del Rellotge, el Campanile i la Basílica de Sant Marco.
Ens va agradar especialment el Palau Ducal. Aquest edifici de color rosa i columnes blanques és una mostra de l’estil gòtic italià. En els seus sostres trobem pintures de Tintoretto i altres pintors venecians. Es pot fer una visita a les càmeres secretes i visitar les cel • les, sales d’interrogatoris i de tortures que es troben al soterrani del palau.
L’endemà ,el vam aprofitar per fer una visita guiada a les tres illes que havien escollit: Burano, Murano i Torcello. De l’illa de Burano guardem un record excepcional, pel colorit de les seves edificacions i l’ambient mariner que es respira.
Al vespre, i per acabar d’aprofitar el dia, vam fer una passejada en góndola pels canals de la ciutat:una altra perspectiva per descobrir els meravellosos racons de Venècia.Vam pensar que seria convenient que es dediquessin més mitjans al manteniment i restauració del edificis que estan deteriorats per l’acció continuada de l’aigua.
Finalment, l’últim dia vam dedicar-nos a passejar pels llocs que ens havien agradat, com la plaça de Sant Marco,cor de la ciutat,el Pont de Rialto què, fins l’any 1854 era l’única manera de creuar el Gran Canal i el Pont dels Sospirs.
Van ser tres dies inoblidables i vam quedar-nos amb ganes de tornar aviat.
Per cert, les expectatives gastronòmiques del meu fill es van superar amb èxit!
Parc Nacional
Quan era petit vaig fer una excursió al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i des de aquell dia sóc un enamorat d’aquest indret.
Situat a les comarques del pirineu es l’únic parc Nacional a Catalunya. Es un paratge únic i majestuós, pots anar de visita tantes vegades com vulguis que mai serà igual que l’anterior. Les seves dimensions fan que hi hagi una gran varietat d’activitat a realitzar, amb un únic inconvenient o avantatge, al ser parc Nacional té unes normatives molt estrictes.
Hi ha dos cases d’informació, on pots trobar tota la informació necessària per fer activitat. Es troben a la Vall de Boi a la comarca de l’Alta Ribagorça i Espot a la comarca del Pallars Sobirà. Per les diferents comarques i pobles que afecten al Parc Nacional també troben punts d’informació.
1. Fauna
Pots trobar una gran varietat de fauna, des de l’ós, cérvols, isards, muflons, porcs senglar, llop, àguiles, falcons, mussols, truites ...
2. Dormir
Dins del Parc troben refugis amb guarda que preparen uns menús econòmics i tenen habitacions amb llit. També pots trobar refugis lliures sense guarda ni comoditats.
3. Excursions
Pots realitzar moltes excursions però les més conegudes són.
3.1 Pàrquing La Molina – Aigüestortes
3.2 Aigüestortes – Portarró d’Espot
3.3 Toirigo – presa de Cavallers
3.4 Prat de Pierró – Sant Maurici
3.5 Sant Maurici – El Llong
Una de les excursions més famoses es Carros de Foc, dona tota la volta al parc passant pels refugis.
Fer una visita al Parc es una experiència molt agradable, per la informació que explico al blog i per molta més, recomano visitar el parcs a qualsevol de les quatre estacions de l’any, cadascuna amb el seu encant.
Caminante no hay camino, se hace camino al andar
Un dels viatges que més m’ha agradat i del que tinc un bon record tant pel paisatge com per les vivències viscudes va ser el que vaig fer l’any passat amb un amic fent la ruta anglesa del “Camí de Santiago”.
Tot viatge comença per un propòsit, en el meu cas per una promesa feta durant la malaltia d’un familiar.
Em vaig dir, que si es recuperava de la malaltia, prometia fer-lo i aconseguir la desitjada compostel•lana.
Així que l’estiu del 2014 em va venir al cap la promesa feta i la necessitat personal de marxar a fer el camí, una necessitat de trobar-me a mi mateixa, de viure l’experiència i de recórrer paisatges naturals espectaculars.
En ser una mica poruga la idea de marxar sola no em feia molta gràcia així que li vaig comentar a un amic que m’acompanyes, i sense pensar-ho, es va unir a l’aventura, d’aquesta manera les estones en què no caminaven podíem parlar i passar una bona estona.
Com disposàvem de 15 dies de vacances vam escollir una ruta accessible pel temps que disposaven i que no es fes molt esgotadora. D’altra banda no volíem fer el típic camí ple de persones, ja que l’objectiu no era conèixer gent sinó un camí per gaudir del paisatge la gastronomia i coneixes un mateix. Així que vam optar pel camí Anglès que és el que parteix des de Ferrol i va fins a Santiago de Compostel•la uns 155 km dividits en unes 6 etapes: Ferrol- Nedas-Pontedeume-Betanzos-Hospital de Bruma- Sigüeiro- Santiago de Compostel•la.
Vam arribar Santiago abans de l'esperat i com encara ens sobraven dies vam decidir allargar el viatge fins a Finisterre i Muxia.
Per dormir no hi ha cap problema, la ruta compta amb una oferta d'albergs públics on el preu a pagar són 6 euros per nit, equipats amb cuina, WC, Internet, etc.
Va ser un viatge molt enriquidor, on el clima ens va acompanyar durant tot el temps.
Recomano a tothom que s’animi a realitzar alguna de les rutes amb les quals compta aquest Camí, ja que ofereix moltes possibilitats ja sigui per conèixer gent, paisatges i naturalesa, etc.
Publica un comentari a l'entrada